Natura

El Parc dels Talls és un testimoni únic al Penedès sobre un entorn amb un gran impacte humà, com és el de l’explotació minera, ha aconseguit naturalitzar-se de nou i assolir un alt valor naturalístic i paisatgístic. Aquesta particularitat li dona un potencial extraordinari que ens permet treballar tots els aspectes que determinen l’ecosistema.

Els “pèlags” són masses d’aigua molt estables que converteixen aquest indret en un paratge singular dins l’Alt Penedès. La zona presenta particularitats geològiques respecte al sector Penedès. Destaca la gran diversitat ornitològica de la zona, amb trenta-i-sis famílies diferents d’aus registrades.

El Parc dels Talls té un origen totalment lligat a l’acció de l’home, concretament a l’extracció de guix. Com a conseqüència d’aquest tipus d’acció, la zona conserva unes cicatrius difícils de dissimular i que han donat lloc als “pèlags”.

El volum d’aigua acumulada en els diferents “pèlags” es manté constant o en augment, fins i tot en les situacions més adverses, per la qual cosa podem parlar d’una estabilitat que fa d’aquest indret, un paratge singular dins l’Alt Penedès.
El clima de la zona és de tipus mediterrani. L’amplitud tèrmica és moderada, amb estius calorosos i hiverns suaus. Segons l’índex d’humitat de Thornthwaite, la zona presenta un clima Sec- Subhumit.

A Vilobí apareixen particularitats geològiques respecte el sector de la despressió del Penedès, ja que hi afloren materials mesozoics i sobretot evaporítics, és a dir, guixos. L’origen d’aquesta riquesa en guix, es deu a una trasngressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals.

Els “pèlags” no tenen cap tipus d’aportació hídrica superficial, sinó que és el nivell freàtic que els nodreix d’aigua. Aquesta és de caràcter bàsic i està molt tamponada (alta alcalinitat), per la qual cosa podem dir que presenta una gran capacitat de resistència a possibles acidificacions provinents de qualsevol tipus de contaminació.

Pel que fa a la fauna, al Parc dels Talls hi conviuen moltes espècies animals: amfibis, alguns mamífers i també invertebrats, però sobretot una gran diversitat ornítica, la qual cosa evidencia el paper de connector biològic d’aquesta zona. És important esmentar que s’hi han trobat fins a trenta-i-sis famílies diferents d’aus.

Finalment i pel que pertoca a la vegetació, cal dir que es molt variada i hi podem trobar des de pinedes de pi blanc, comunitats arbustives, prats sabanoides d’allbellatge, alberedes, bardisses, comunitats lacustres, vegetació arvense fins a vegetació de guarets i deixus suburbans.

AIGUA:

El Parc dels Talls és inclòs a l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC), amb el nom de Geozona 341 Guixeres de Vilobí del Penedès pel seu lligam i origen a partir de les antigues pedreres de guix que explotaven el turó de Vilobí.
L’aflorament de les aigües subterrànies als pèlags els confereix un alt valor ecològic com a zones humides. Ha estat inclòs dins l’Inventari de Zones humides de Catalunya.
Les aigües són netes, transparents, amb pocs nutrients, de caràcter bàsic i amb altes concentracions de sulfats per la dissolució dels guixos. Les zones humides són ecosistemes fràgils, complexos i singulars, rics en biodiversitat d’organismes, hàbitats naturals pràcticament inexistents a l’Alt Penedès.

FLORA I FAUNA:

A les vores dels pèlags hi trobem una vegetació característica de les zones humides. Un exemple és el canyissar del Pèlag Fiol, de gran importància perquè ofereix un bon refugi a la fauna de l’entorn, o les espècies típiques de ribera, com són els pollancres i els àlbers.
A l’entorn dels pèlags hi trobem bosquines de pi blanc, garric i llentiscle, clars representants del bosc mediterrani enmig del cultiu de vinya.
Aquest entorn ha permès la colonització dels pèlags per nombroses espècies de fauna, des de peixos, rèptils i fins a una elevada diversitat ornitològica, entre les quals hi ha ocells protegits que hi nidifiquen com el blauet (Alcedo atthis) o el duc (Bubo bubo). Passejant pels camins del pèlag gran també es pot observar la merla blava (Monticola solitarius), un ocell d’ambient rupícola característic dels talls de la guixera del pèlag gran, on cria habitualment.
A les zones d’aigües poc profundes es pot distingir la presència de la tortuga de rierol (Mauremysleprosa), una espècie autòctona sotmesa a situacions de competència ecològica degut a la introducció de fauna exòtica.

ORNITOLOGIA:

La zona presenta particularitats geològiques respecte al sector Penedès. Destaca la gran diversitat ornitològica de la zona, on s’hi han enregistrat diferents famílies d’aus entre elles el Duc, en perill d’extinció. Una torre de guaita fa de mirador i des d’ella es pot veure la zona i contemplar l’anada i vinguda de les aus.
El Parc disposa de diferents panells informatius, un per cada pèlag. En ells s’hi explica les seves característiques especifiques. També trobareu panells informatius de la fauna i flora que us podeu trobar. La presència de l’aigua i la diversitat de la fauna i la flora han convertit aquest espai en un punt d’aturada d’aus migratòries.